Moises Lopez Vizuete

Articles i publicacions

INTERVENCIÓ DE MOISES LOPEZ, EN REPRESENTACIÓ DE NICARAOCOP A LA TROBADA IBEROAMERICANA SOBRE COOPERATIVISME (2006 A VENEZUELA) EN PRESENCIA D’HUGO CHAVEZ

Llegir més...

El nostre company i amic ens ha deixat (1968-2020)

Llegir més...

Fragment de la carta que ens va dirigir en Moisès, a la Assemblea de Coanegra el passat 4 de Març..

Llegir més...

Si voleu veure i escriure comentaris, testimonis, sentiments o experiències amb en Moisès, ho podeu fer en el següent enllaç

Llegir més...

El cooperativismo como herramienta de democratización

Llegir més...
  • Jo crec que no coneixia gaire en Moisès, vaig coincidir amb ell moltes vegades, vaig treballar amb ell moltes vegades, i per tant, vaig xerrar amb ell moltes vegades, però sempre em generava la mateixa sensació... mai coneixeria bé en Moisès, donat que per cada porta que semblava que m’obria de la seva ment, apareixien dues portes més amb ganes de ser obertes i generant incertesa del que sortiria, tenia infinites coses a explicar, conèixer bé En Moisès, no es presentava fàcil.
    El vaig conèixer a la cooperativa Coanegra, va arribar en el millor moment, necessitàvem una empenta i ens va enlluerna amb les seves experiències i les seves propostes. Moltes vegades em va tocar el paper dolent a les assemblees, rebutjar o posar fre de mà a les propostes d’en Moisès, no perquè no em semblessin excel•lents, si no perquè em feia “por” descarrilar el tren. Sempre li feia la mateixa broma, “Moisès, si has aconseguit que els turistes paguin per treballar al camp de Mallorca, pots aconseguir qualsevol cosa”. Malgrat les meves apel•lacions, sempre he sabut que qualsevol projecte que vulgui complir els seus objectius, necessita un “Moisès”: una persona que creu amb el projecte, que creu amb el que fa; una persona emprenedora, no només llençava idees, les desenvolupava com si ja s’estiguessin executant; una persona treballadora com poques he vist mai, quina capacitat de participar amb tants de projectes al mateix temps; una persona positiva, si plantejava un problema, acte seguit plantejava solucions; una persona amb molta força, encara estic al•lucinat del que vaig veure a la meva visita a Alcúdia; una persona somiadora, utòpica, solidària...però, com ja vos he dit, “no el coneixia gaire”, em quedaven infinites portes a obrir... i que, si em permeteu, vull seguir obrint amb tots aquells que el vau conèixer.
    MOISÈS, GRÀCIES PER TOT COMPANY! Esper que la cooperativa estiguem a l’alçada del que et mereixes. Tu eres de Coanegra i Coanegra sempre serà Moisès.
    MIQUELA, MAR I TONI, UNA ABRAÇADA MOLT GRAN, de les millors llavors que vàreu sembrar amb en Moisés, són les vostres amistats, aprofitau-les. CA NOSTRA ES CA VOSTRA.
    (Xavier Mengod i Margalida Bernat)

    Xavier Mengod, 21 d’abril de 2020

  • Moi, què dir..... ara fa quinze anys que no ens veiem ni tenia noticies teves, però quins records a Managua, quines converses, els riures, els veures...
    La notícia m’ha impactat profundament.
    És massa d’hora, aquest món injust, tu lluitaves per fer-lo més just i habitable, sense tu ho serà una mica menys.
    Miquela ho sento molt, moltíssim, una abraçada enorme per tu i els vostres fills.

    IMMA BARTRINA, 19 d’abril de 2020

  • Moisés, no te conocía de nada. Digo conocía, porque he podido entrar en la página web que han creado para ti las personas que te quieren, y solo con ver tu cara sonriente en esa portada, me he sentido un poco cerca de ti, he sentido que si hubiéramos podido conocernos tal vez nos habríamos caído bien. Veo algunos vídeos que te han hecho y te veo siempre sonriendo, una sonrisa que podía cambiar su entorno y hacerlo más amable, más vivible, una sonrisa eterna como acto político revolucionario.

    Investigo un poco más en esa bonita página y veo que estudiamos lo mismo y en la misma uni, y que en nuestra vida hemos tenido cosas en común, nada es casualidad no?

    Pilar me pidió que pensara en ti en tus últimos momentos en este mundo. Si una persona querida me pide que piense en alguien que quiere ya la quiero un poco pensé, y seguro que era una persona especial. Lo hice, como pude, y encendí una vela en mi mente pensando en el tránsito en estos momentos tan convulsos y en que pudieras hacerlo en paz.

    Espero que tu familia y seres queridos encuentren alivio en esta memoria tuya tan extendida por el mundo, porque lo bueno también se globaliza, tú pareces haber sido un ejemplo de eso. Que tu recuerdo siga iluminando e inspirando. Desde Euskal Herria, que la tierra te sea leve.

    Monika

    Monika, 19 d’abril de 2020

  • Hola Miquela, Pili,

    Siento mucho la situación que esta viviendo tu amiga Miquela y familia, les envío un fuerte abrazo. Le pondremos una velita acá en casa a tu amigo Moisés.

    Me da mucha pena la situación que están pasando tus amigos y su familia, más en este contexto de incertidumbre y donde los abrazos y la compañía de los que queremos son necesarios para empezar a sobrellevar el duelo de un ser querido. A todas las personas que conocieron a tu amigo Moisés, les quedan en la memoria los bellos recuerdos y anécdotas que compartieron con él. Les envío un fuerte abrazo, hasta pronto!!

    Ceci

    Cecila Urzua , 18 d’abril de 2020

  • Tuvimos la suerte de compartir nuestra casa contigo y los tuyos y nos sentimos tranquilos y en familia.

    Fue durante un momento corto de nuestras vidas y a distancia, pero en este mundo a veces hay personas con las que vives sensaciones mágicas a distancia💖. Ya sabéis que nuestra casa allí donde estemos seguirá siendo vuestra casa.

    Como te hemos dicho otras veces Miquela para cualquier cosa que podáis necesitar aquí tenéis una familia.💖

    Jesús y Muriel , 18 d’abril de 2020