Moises Lopez Vizuete

Articles i publicacions

INTERVENCIÓ DE MOISES LOPEZ, EN REPRESENTACIÓ DE NICARAOCOP A LA TROBADA IBEROAMERICANA SOBRE COOPERATIVISME (2006 A VENEZUELA) EN PRESENCIA D’HUGO CHAVEZ

Llegir més...

El nostre company i amic ens ha deixat (1968-2020)

Llegir més...

Fragment de la carta que ens va dirigir en Moisès, a la Assemblea de Coanegra el passat 4 de Març..

Llegir més...

Si voleu veure i escriure comentaris, testimonis, sentiments o experiències amb en Moisès, ho podeu fer en el següent enllaç

Llegir més...

El cooperativismo como herramienta de democratización

Llegir més...
  • Record per a en Moisès - xrinma@gmail.com
    Nosaltres som En Toni Cifre, N’Eduard Cifre i na Xisca Rincón, som amics de fa molt de temps de la família Vanrell, hem compartit amb ells, molts moments i experiències. Per a nosaltres, na Miquela sempre serà na Lita, aquella nina que sempre reia i tenia molta energia i ganes d’aprendre, cosa que no ha perdut amb el pas del temps.

    Amb en Moisès, havíem coincidit poques vegades, és el que té la vida que t’embolica amb un dia a dia frenètic que no deixa moltes vegades veure’t i conversar, però si que ens vàrem veure qualque vegada i el trobava una persona especial, d’aquestes persones que venen al món a millorar-lo.

    Record una vegada que ens el vàrem topar el meu fill i jo a la Bergas i vàrem parlar una estona, i el meu fill i ell parlaren de la importància del camp, dels pagesos de l’agricultura i ell li va dir al meu fill, no perdis mai aquesta ganes pel camp i a mí me va dir, li heu de fomentar. Jo li vaig contestar que així ho fèiem que per a Nosaltres també era i és molt important.

    També sabíem que li agradava molt la mar i en Toni, el meu home pensava convidar-lo quan fos el temps per a anar a cercar cranc blaus, perquè tant en Toni com N’Eduard també els hi agrada molt la pesca i la mar.

    Bé, el que vull dir-te Miquela és que això és un cop molt gros i que nosaltres esteim pel que necessitis, de veritat, només siula.

    En Moisès ha deixat empremta a la vida, en projectes i sobretot en el llegat i no me referesc a l’econòmic sinó el que us ha deixat a tu, als vostres fills, a tota la gent que ha conegut i ajudat i en el món, sens dubte l’ha millorat. Ell viurà dins vostre i de la seva família.

    Una abraçada i una besada ben forta

    familia Cifre Rincon, 18 d’abril de 2020

  • Sóc una dona afortunada!
    Conec bona part de la família d’en Moisès. Na Miquela i els fills petits, Toni i Mar, la mare, Maruja, la filla gran, Itza i la germana, la Maru.
    En Moisès era com el sol d’aquest petit univers familiar. Amb la seva força tel·lúrica que imanta i alhora la reenvia perquè tothom al seu voltant tingui més compromís i més solidaritat, empeltà -qui a qui?- tota la família dels valors pels quals ell vivia.
    En Pep Manté, el meu home, amb en Paco Hernández, conegué en Moisès a l’Encuentro de Cooperativas de Venezuela el 2006 i quedà ben fascinat per la seva personalitat.
    Jo el vaig conèixer més tard, el 2009, quan anàrem a Nicaragua per portar una part de les cendres d’en Pep a la Laguna de Apoyo. Ja eren parella amb na Miquela i fou una amistat súbita i profunda alhora.
    El visitàrem a Nicaraocoop, on ens explicà amb el seu apassionament, tan peculiar, el treball que feien de desenvolupament cooperatiu.
    Més tard, a Alcúdia, també ens vàrem veure, ja amb els dos petitons, recordaré sempre una passejada amb ell, en cotxe, pels seus racons illencs més estimats: em mostrà la cala on solia pesca, el bosc proper, Alcúdia la bella, la petita ciutat que els havia acollit, Coanegra on treballava amb la colla amiga i sobretot Can Pastor l’espai on somiava fer florir els camps i revifar l’eco agricultura mallorquina.
    Les utopies el movien intensament!
    I ja en terres catalanes, he pogut acompanyar, xerrar, plorar amb na Miquela en el lent, però inexorable camí d’en Moisès vers l’adéu, definitiu sí, però no absolut, ja que ell serà sempre al nostre cor.
    Els he admirat molt a tots dos pel seu amor, la seva fermesa, la seva dignitat, la seva amistat amb tanta gent i, en el fons, per la seva alegria de poder compartir moments tan dolorosos com bells i únics.
    He reviscut amb ella el també dolorós camí d’en Pep, i m’ha estat molt bo de fer-ho. Gràcies, Miquela, companya d’absències, com ens diem!
    Parlem de tu, però no pas amb pena...
    Perquè avui sento un immens agraïment per l’alè que en Moisès ha infós a la meva vida, al meu llarg dol de dona vídua. Agraïment que supera la pena...
    I, Moisès, si per allà dalt et trobes amb en Pep, bé, feu tots dos el que el cor us digui i envieu-nos un xic de llum que il·lumini aquest mon nostre, sovint tan tenebrós.
    Petons!

    ’Parlem de tu’ - Miquel Martí i Pol - Llibre d’absències

    Maria Majó, l’amiga de Mataró, 14 de maig de 2020

  • VAIG CONÈIXER EN MOISÉS I NA MIQUELA ALHORA. RECORD BÉ EL DIA I LA CONVERSA. JO ERA AL CORRAL I PASSÀREM PROP D’UNA HORA PARLANT PER TELÈFON SOBRE LES OPORTUNITATS QUE EL LLOGUER TURÍSTIC POSSIBILITAVA PER A CREAR UN MODEL TURÍSTIC AMB VALOR AFEGIT.

    EL RECORD SEMPRE AMB UNA RIALLA A LA CARA, TRANQUIL I IMPLICAT EN ALLÒ QUE CREIA. ENC QUE FOS ANAR CONTRACORRENT. FA UN ANY O POC MÉS PARLÀREM DE FER UN DINAR QUE FINALMENT NO ARRIBÀ. SEMPRE EM SABRÀ GREU.

    UNA BESADA MOLT FORTA MIQUELA

    Joan Miralles , 24 d’abril de 2020

  • Benvolgut Moisés:
    Et vaig conèixer de rebot, a tu i na Miquela.
    Al cap de no res, ja era com si t’hagés conegut de tota sa vida. L’aura tot d’una va ser positiva.
    Després, en reunions al col·legi d’Enginyers, vares entendre i veure com es podia millorar, sempre positiu i amb ganes, cercant camins per assolir nous objectius que afavorissin el col·lectiu.

    El teu record sempre ens servirà d’exemple.
    Allà on siguis, se que només pots estar amb els àngels.
    Una forta abraçada i que ens tornem a trobar.

    Miquel Fiol, 23 d’abril de 2020

  • Nuestro más sentido pésame familia y mucha fuerza para continuar. Es muy injusto que Moisés nos deje con tantas ganas de vivir y con tantos proyectos por cumplir. Aquí estaremos Miquela para intentar ayudar en todo lo que podamos... Un enorme abrazo.

    Carmen y familia, 19 d’abril de 2020