POEMA

No t’acostis a la meva tomba plorinyant, no hi som.
Som al vent que t’acarona,
en les plantes que regues cada dia,
en les estrelles que lluen a la nit damunt casa,
en el somriure dela fills dels éssers estimats,
en els ocellets que s’acosten i canten a la finestra.
Per això no t’acostis a la meva tomba plorinyant ...no hi som...
Som en el teu record i en el teu cor.

Comentaris

Enviar comentari